SENSE DISTÀNCIES: UNA PROPOSTA INTERPRETATIVA ENTORN A LES SONATES DE DOMENICO SCARLATTI TRANSCRITES PER ENRIQUE GRANADOS

Enrique Granados, a la seva faceta com a transcriptor, va publicar 24 transcripcions de sonates de Domenico Scarlatti al 1905. Però Granados no va ser l'únic: des de 1785 i fins al 1942, com a mínim quaranta dos pianistes van publicar les seves edicions i transcripcions. El seu estudi comparatiu posa de relleu la diversitat del grau d'intervenció en aquestes publicacions, sovint sota una mateixa denominació, com en el cas de Granados. D'una altra banda, la diversitat d'aquesta publicació en concret representa una oportunitat per que l'intèrpret actual construeixi la seva pròpia interpretació a partir d'una reconfiguració del format de recital i del concepte de cicle.

Això és el que plantejo en aquesta investigació, que inclou una proposta concertística on la meva interpretació al piano d'aquestes transcripcions de Granados interactua amb els primers compassos de les corresponents sonates de Scarlatti gravats en diferents instruments per altres intèrprets. L'aplicació de la tecnologia i la col·laboració amb altres instrumentistes permet que la meva interpretació estigui influenciada per pràctiques procedents de diferents tradicions, pel timbre de teclats de diferents èpoques i per la interacció amb les gravacions. A més, les característiques de la reproducció digital de la música es tornen un pont entre els processos experimentals de creació i els nous paradigmes de l'anomenada escolta digital, que d'aquesta manera irrompen en escena. 

​

Enllaç a la tesi doctoral sencera