CONTINGUT CD
Pablo Ronsó i Font (1839-1899)
1. El pajarito de Cerdaña (Vals para piano) [2:26]
2. Recuerdo de Cerdaña “La Ceretana” (Polka) [1:54]
Las Cerdañas (Danzas para piano)
3. Cerdaña española [1:42]
4. Cerdaña francesa [1:43]
5. Lo pont de Sant Martí (Vals para piano) [5:04]
Antoni Monsó i Lledós (1897-1936)
Cerdanya (col·lecció de cinc sardanes per a piano)
6. Cerdanya [4:07]
7. L'estany de Puigcerdà [3:01]
8. Rigolisa [2:40]
9. Font-Romeu [2:27]
10. Plou i fa sol [2:50]
Josep Maria Ventura i Casas (1817-1875)
11. ¡A Font Romeu! (Sardana para piano) [3:30]
Antoni Juncà Soler (1875-1952)
12. Font-Romeu (Sardana) [5:04]
13. Puigcerdà (Sardana llarga op. 79) [4:42]
Ramón Serrat i Fajula (1881-1944)
14. Puigcerdà (Sardana) [3:31]
Joaquim Moner i Carbonell (1853-1930)
15. El Carril de Puigcerdà (Sardana llarga) [4:19]
Recull de ballets de la Cerdanya i del Rosselló. Harmonitzats per Joan Camps Arnau
16. Els aucellets de Cerdanya (Rossellonenca) [1:02]
17. Els aucellets de Cerdanya (Variant) [0:58]
18. Ball dels casats i pabordeses (Alp) [1:15]
19. La bolangera (Pirenaica) [1:23]
Déodat de Séverac (1872-1921)
Suite Cerdaña (Études pittoresques pour piano). Gravació amb paisatges sonors
20. En tartane (L’arrivée en Cerdagne) [7:20]
21. Les Fêtes (Souvenir de Puigcerda) [8:50]
22. Ménétriers et glaneuses (Souvenir d’un pélerinage a Fontromeu) [6:56]
23. Les muletiers devant le Christ de Llivia (Complainte) [9:28]
24. Le retour des muletiers [5:55]
Tot el que fem, el que pensem i el que som és fruit de moments de qualsevol naturalesa i amb qualsevol intenció que compartim amb els altres o que els altres comparteixen amb nosaltres.
L’Albert Atenelle va ser el meu mestre de música de cambra durant els anys que vaig estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona. Un dia em va demanar si coneixia la Suite Cerdaña de Déodat de Séverac, obra que ell havia publicat amb Columna Música. Cap al 2011 o 2012 el meu alumne i amic Pere Valls em va fer saber que Enrique Granados havia veranejat a Puigcerdà. Així que aviat vaig tenir decidit el tema del treball final del Màster en interpretació que cursava al Conservatorio de Musica “F. Venezze” de Rovigo, a Itàlia, al 2013. Buscant el rastre de Granados a Puigcerdà a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya vaig trobar unes cinquanta partitures que tenien relació amb la Cerdanya. Per això, al 2015 vaig reprendre la temàtica pel treball final del Màster en investigació musical, fent una aproximació analítica en relació al paisatge en les obres per a piano relacionades amb la Cerdanya i un catàleg amb la totalitat de les obres que havia recopilat.
L’estiu de 2022, després de concloure el doctorat, uns estudis que van sacsejar profundament la meva trajectòria professional, vaig començar a pensar en una possible investigació artística per la Suite Cerdaña de Séverac. La convocatòria d’un congrès entorn Picasso i el modernisme musical al 2023 va expandir la investigació a la relació entre el pintor i Séverac amb la cobla i la sardana, la versió més extensa de la qual serà publicada en anglès properament per FIMTE. Una altra part serà també publicada en català a la Revista ERA. Després de participar a diferents congressos nacionals i internacionals parlant sobre aquest treball (International EPTA Conference, Lucerna, Suïssa; Open Forum Music Diaries International Worshop Festival, Thessaloniki, Grècia; Congreso Internacional EPTA España, Madrid; Jornades ab Sentits ESMUC, Barcelona; FIMTE Symposium, Mojácar; Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya, Puigcerdà), ha culminat amb la gravació de l’àlbum Cerdanya: obres per a piano i la publicació en aquesta pàgina web del text que contextualitza i comenta aquestes obres.
AGRAÏMENTS
Vull mostrar la meva gratitud a totes les persones que d’alguna forma han fet possible la publicació d’aquest projecte:
A l’Erola Simon Lleixà, directora de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya; al Marçal Ramon i Castellà, coordinador de l’Arxiu de Músics per la Cobla; a l’Oriol Lluis Gual, director del Museu de la Música de Ceret; a la Capella de Santa Maria de Puigcerdà, a la Berta Olivas (fotografia), al Niko Paredes (estilista), a la Luisa Morales, a l’Albert Atenelle, a la Mari Carmen Fuentes Gimeno, al Josep Brunet Comas, a l’Albert Piñeira i Brosel, al Joan Montiel, al Ronald Ayala (El Spot Studios) per la seva paciència i professionalitat, al Luca Chiantore (per la seva incalculable ajuda, consells, suggeriments i companyia en tot el procés), i a tots aquells i aquelles que m’obliguen continuament a repensar com fer nostre en l’actualitat el patrimoni sonor que més estimo.