Pablo Ronsó: música de saló

Aquestes peces pertanyen a la efervescent vida cultural de la Cerdanya a finals del segle XIX i principis del segle XX. Amb la burgesia estiuejant, els salons de les seves vil·les i les sales del Casino Ceretà acollien els artistes més reputats de l’escena barcelonina, com Enrique Granados, Josep Vallcorba o Francisco de Paula Sánchez Gavanyach, i en ells sonava la música de saló escrita per compositors com el puigcerdanenc Pablo Ronsó. El cos d’aquesta secció el componen havaneres, valsos i polques dedicades a personatges i associacions de l’àmbit cerdà. 

 

Pablo Ronsó va ser un músic i professor distingit, fill de Puigcerdà, nascut l’any 1839 i mort a Barcelona al juliol de 1899 (La Cerdaña 1899, 3). Va desenvolupar la seva activitat a Barcelona, exercint com a organista de les principals parròquies de la ciutat, com per exemple a la Parròquia de Ntra. Sra. del Carmen “Jerònimes” (La voz del Pirineo 1884, 2), així com de pedagog, conservant-se com a testimoniatge d'aquesta faceta el seu mètode de solfeig adaptat i dedicat a les alumnes del Col·legi de Religioses de Jesús-María. 

 

Hi ha diverses referències sobre Pablo Ronsó en el diari La voz del Pirineo. Per exemple, la del dia 11 de setembre de 1881 en la qual es narra la celebració de la festa de la Mare de Déu de la Sagristia de Puigcerdà i es descriu “[…] una preciosa misa solemne, dirigida y ejecutada con total precisión por el reputado organista de Barcelona y natural de esta población, Pablo Ronsó […]” (La voz del Pirineo 1881, 3). Ronsó va tenir una activitat important durant el temps que estiuejava a Puigcerdà, com es desprèn d'aquesta publicació: “[…] un precioso oficio cantado por varios aficionados y artistas, vecinos y forasteros, dirigido y acompañado al órgano por nuestro distinguido paisano. D. Pablo Ronsó, reputado organista barcelonés que todos los veranos aprovecha su permanencia en esta su villa natal, organizando funciones religiosas muy del agrado de los devotos, así vecinos como forasteros, siendo tanto más de agradecer el generosoconcurso del  señor Ronsó, por cuanto es un atractivo más que poseen, en verano, los habitantes de esta población” (La voz del Pirineo 1890, 3) i va dirigir la iniciativa de restauració de l'orgue de la Parròquia Santa Maria (La voz del Pirineo 1899, 3).  

 

Va compondre música popular i religiosa.