Ménétriers et glaneuses | Cerdanya piano

"Ménétriers et glaneuses"

"Ménétriers et glaneuses" es refereix als protagonistes del pelegrinatge a Font-Romeu. La festa, de naturalesa religiosa, es celebra a l’aire lliure al voltant de l’ "Ermitage" de Font-Romeu que acull la Verge Maria, on roman des del solstici d’estiu fins el primer diumenge més proper al 8 de setembre, quan es transporta en processó al proper poble d’ Odeilló. En aquest número combino el que vaig gravar a la processó de l'11 de setembre de 2022 amb el que Séverac va captar, que òbviament era diferent, començant per l’altaveu…

Séverac fa menció específica als músics al títol, el que vol dir que li evoca i el transporta directament a una experiència protagonitzada per aquests “Ménétriers”, jutglars, tal i com es coneixen a la Catalunya Nord encara avui en dia. Per a mi estan molt presents amb la imitació del vibrato característic dels instruments catalans i l’acompanyament del tamborí en un ambient festiu. Em fa pensar que la música tenia més pes llavors que avui en dia. Les “glaneuses”, són les espigoladores que s’encomanaven a la Verge resant per una bona collita i que s’evoquen a la part central.

La meva proposta comença amb el so de la gent parlant en francès i el soroll de fons abans de la processó, en aquest cas, abans de les dos potents octaves en ff del piano imitant els instruments de vent metall de la cobla. Les octaves són seguides per dos compassos introductoris amb el vibrato dels instruments catalans que continuarà durant aquesta part de la peça (Ex. 9).

Ejemplo 9. “Ménétriers et glaneuses”, cc. 1-2. Fuente: Séverac, Déodat de. Cerdaña: etudes pittoresques pour Piano. París: Rouart-Lerolle & cie, 1919, 32.

És obvi que amb el “D'après le thème d'une “SERDAÑA” que Séverac escriu pel primer tema, que es una relectura d’un tema català, que bé podria haver escoltat al pelegrinatge a Font-Romeu. La melodia del tema de la sardana conté característiques d’aquestes danses: sextes rebaixades, ritmes puntejats, ornaments, melodies amb graus conjunts, i intervals de quartes i quintes com a sonoritat convencional de la cobla (Ex. 10 i min. 0:10).

Ejemplo 10. “Ménétriers et glaneuses”, cc. 3-6.Fuente: Séverac, Déodat de. Cerdaña: etudes pittoresques pour Piano. París: Rouart-Lerolle & cie, 1919, 32.

Molt aviat s’inicia un nou tema on la textura és menys densa i els diferents plans sonors són més clars, com una instrumentació de quartet que podria ser perfectament també per a la cobla (min. 0:24). Aquí al rerefons escoltem una gravació de persones parlant una altra vegada, però amb les campanes del santuari marià, que s’incorporen perquè el moment de la processó s’apropa (Ex. 11).

Ejemplo 11. “Ménétriers et glaneuses”, cc. 9-12.Fuente: Séverac, Déodat de. Cerdaña: etudes pittoresques pour Piano. París: Rouart-Lerolle & cie, 1919, 33.

A continuació comença en la meva interpretació la transició cap a la pregària (min. 1:00). Així, s’escolten de nou les persones parlant i les campanes repicant a la gravació, però aquesta vegada inclou el mossèn amb l’altaveu cridant l’atenció dels pelegrins per incorporar-se a la processó.

Després d’aquesta frase, la pregària comença, recitada per un nen a la gravació perquè a Séverac el tema és molt agut (Ex. 12 i min. 1:12). La pregària continua al piano i després introdueixo una replica del mossèn resant. Séverac evoca la meditació en contrast a la celebració, com diu Robert Francis Waters: “Séverac descriu l’ancestral costum d’unir la dansa a la tradició religiosa catalana” (Waters 2002, 215), una molt acurada reflexió, considerant que aquest pelegrinatge consisteix en celebració i pregària encara avui en dia. En aquesta part escoltem els goigs, himne típic català a la Verge Maria.

Ejemplo 12. “Ménétriers et glaneuses”, cc. 29-31.Fuente: Séverac, Déodat de. Cerdaña: etudes pittoresques pour Piano. París: Rouart-Lerolle & cie, 1919, 35.

Després d'un moment de màxima tensió en ff, octaves i acords, aquesta vegada escoltem el sacerdot amb la gent cantant (min. 2:39). Més endavant, comença a tenir un aire popular amb les notes repetides, primer en sol negres, i després en re corcheres i corcheres amb punt. Com diu Fàbregas: “La nota repetida a la mà esquerra representa el tamborí tocat pel mateix músic que toca el flaviol a la cobla” (Ex. 13 i min. 3:22)[i].

Ejemplo 13. “Ménétriers et glaneuses”, cc. 76-83.Fuente: Séverac, Déodat de. Cerdaña: etudes pittoresques pour Piano. París: Rouart-Lerolle & cie, 1919, 38.

Finalment, just abans d’on comença per a mi la memòria o nostàlgia per Albéniz, en l'àudio s’escolta el Goig en català (Ex. 14 i min. 4:29) que forma part del repertori actual que es canta a la processó, com un homenatge a aquest compositor, però també al doble sentiment de pertinença i a les dues llengües i cultures que principalment conviuen en aquesta comarca, la catalana i la francesa.

Ejemplo 14. “Ménétriers et glaneuses”, cc. 102-103.Fuente: Séverac, Déodat de. Cerdaña: etudes pittoresques pour Piano. París: Rouart-Lerolle & cie, 1919, 40.

[i] “The repeated note in the left hand represents the tamboret played by the same musician playing the flaviol in the cobla” (Fàbregas i Marcet 2002, 42).

[i] “The repeated note in the left hand represents the tamboret played by the same musician playing the flaviol in the cobla” (Fàbregas i Marcet 2002, 42).