
-
"Les Muletiers devant le Christ de Llivia"
“Les Muletiers devant le Christ de Llivia” (complainte) és un número de recolliment i de súplica davant el Crist de l'Església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia[i], abans que els muleters emprenguin el seu retorn en el cinquè i últim número. Per això Séverac evoca les paraules inicials d'un himne cristià: “O Crux, Ave”, sobre les quals crea una bella melodia que anirà apareixent al llarg del número en diversos registres i amb diferents acompanyaments (Ex. 15 i min. 1:00).

Ejemplo 15. “Les Muletiers devant le Christ de llivia”, cc. 11-14.Fuente: Séverac, Déodat de. Cerdaña: etudes pittoresques pour Piano. París: Rouart-Lerolle & cie, 1919, 44.
L'interès de Séverac pels goigs, manifestat per ell mateix en diverses ocasions[ii], a més de fer un arranjament per als Goigs de nostra Senyora dels Dolors, he volgut expressar-ho amb la incursió de diferents frases dels Goigs del Sant Crist Gloriós venerat a la parròquia de Llívia[iii]
. També el repic de les campanes de l'Església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia, gravat per mi, acompanya tot el pesar i desassossec que transmeten les melodies i els acompanyaments proposats per Séverac. Així, a l'inici i el final del número, a més d'en dos dels fragments més eteris de la peça, s'escolten aquestes campanes (c. 76 i 102, i mins. 5:50 i 7:29). I no només en les gravacions, sinó també Séverac dona aquesta indicació al c. 89: “arpegiar sense pressa, fent ressonar més el Mib que el Fa que ha de ser com una vibració de campana”[iv] (min. 6:25).
Les frases dels Goigs s'han convertit en un fil conductor que interromp la continuïtat del número per a establir la seva pròpia, una evocació paral·lela amb les paraules de devoció al Crist. En els moments de major tensió aquestes paraules es fonen amb la meva interpretació (c. 24, 66 i 110 i mins. 1:49, 5:05 i 8:02), per a aconseguir que l'evocació es faci més present en els fragments més sentits. Els altres nou versos s'intercalen entre els següents compassos: c. 11-12, 19-20, 39-40, 53-54, 61-62, 75-76, 90-91, 101-102 i 109-110, i mins. 0:52, 1:26, 2:56, 4:00, 4:42, 5:43, 6:39, 7:21 i 7:53, en els quals hi ha un canvi de frase, ja que és un número molt fragmentat. Alguns dels versos han estat gravats només per la corda de dones, uns altres només per la d'homes i altres per tota la coral (Pista 7 i 8 dones, mins. 4:42 i 5:05; Pista 10 i 11 homes, mins. 6:39 i 7:21; Pista 12 vers homes i estrofa tots, min. 7:53; la resta de pistes tots mins. 0:52, 1:26, 1:49, 2:56, 4:00 i 5:43).
[i] Fotografia del Sant Crist de Llívia: https://www.inspai.cat/Inspai/ca/imatge/647823/Talla+del+Sant+Crist+de+Llivia
[ii] “A Monsenyor de Carsalade du Pont, el restaurador de Saint-Martin-du-Canigou, Séverac li va declarar un dia: ‘Jo donaria tota la meva música per l’honor d’haver composat la simple frase musical de la tornada dels ‘Goigs de la Sanch’ (el Càntic de la preciada Sang)” (“A Monseigneur de Carsalade du Pont, le restaurateur de Saint-Martin-du-Canigou, il déclare un jour: ‘Je donnerai toute ma musique pour l’honneur d’avoir composé la simple phrase musicale du refrain des ‘Goigs de la Sanch’ (le Cantique du précieux Sang)”, Cahours D’aspry 1991, 21. Hem vist també com parla dels goigs a la nota número 9.
[iii] Els Goigs han estat gravats el 9 d'octubre del 2024 sota la meva petició per l'agrupació coral Capella de Santa Maria de Puigcerdà, la directora de la qual és Carme Baulenes Relats. Els Goigs es poden llegir en aquest enllaç: https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/03/goigs-al-sant-crist-llivia-cerdanya.html
[iV] “arpégez sans hâte, en faisant résonner plus le Mib que le Fa qui doit être comme une vibration de cloche” (Séverac 1919, 50).

[i] “The repeated note in the left hand represents the tamboret played by the same musician playing the flaviol in the cobla” (Fàbregas i Marcet 2002, 42).