top of page
  • Cerdanya (colección de cinco sardanas para piano) A. Monsó

 

  • Cerdanya

  • L'estany de Puigcerdà

  • Rigolisa

  • Font-Romeu

  • Plou i fa sol

La primera sardana “Cerdanya” té lletra del pare de l'Escola Pía Lluis Fontova. Després de la Suite de Déodat de Séverac, és l’obra més coneguda fora de l’entorn cerdà. És una col·lecció de cinc sardanes, quatre d’elles fent menció a diferents indrets i una d’elles a la cançó popular infantil Plou i fa sol, potser en referència a la meteorologia de la comarca. La tercera de les sardanes està dedicada a Rigolisa, emplaçament a les rodalies de Puigcerdà que acull l’Església de Sant Jaume de Rigolisa, antic pas de pelegrins provinents de Font-Romeu, població a la que està dedicada la següent sardana. Amb textura de melodia i acompanyament, i amb predomini d’intervals d’octaves, terceres i sextes; Monsó utilitza una harmonia interessant i elaborada, a la vegada que juga amb l’intercanvi, la superposició i la duplicació de veus. Aquestes sardanes responen a l’estructura habitual de la sardana llarga. 

 

Antoni Monsó, nascut a Tremp el 7 d'octubre de 1897 va ser mossèn i organista de l'Església Parroquial de Puigcerdà entre 1925 i 1936, després de ser promogut al presbiterat de la Catedral d'Urgell l’any 1920. Entre aquestes dates va ser vicari a Sant Julià de Lòria (Andorra) i a Bellver de Cerdanya. Va fer el servei militar en diferents poblacions, entre elles, a Melilla i Ceuta, on va ser professor de solfeig i piano del Patronat Militar. 

 

A Puigcerdà també va tenir activitat com a escriptor del Full Parroquial del qual era director, de la Revista Ceretania i d'altres publicacions de Catalunya. Va compondre música popular i religiosa i va dirigir el Cor Infantil del Foment Cultural de la Cerdanya i el Cor Parroquial de l'Orfeó Infantil. Va ser assassinat a la Collada de Toses el 12 d'agost de 1936 durant la Guerra Civil Española (Castells Serra 1975, 40-41). També va compondré les sardanes L’aplec de Talló i La placeta de les monges (Músics per la cobla). Al llibre Amicus Meus: una aproximació a la Capella de Santa Maria de Puigcerdà hi ha altres dades biogràfiques i referències sobre Monsó (Roig García i Merino Palomar 2023, 28-31). 

[i] “The repeated note in the left hand represents the tamboret played by the same musician playing the flaviol in the cobla” (Fàbregas i Marcet 2002, 42).

Sardana "L'Estany de Puigcerdà" amb els Amics de la Sardana (Casino Ceretà de Puigcerdà)

bottom of page