-
"Les Fêtes"
A "Les Fêtes" (Souvenir de Puigcerda) Séverac deixa constància de la seva impressió de la Festa de l’Estany, iniciada a finals del segle XIX per la burgesia catalana a Puigcerdà[i]. Al llarg d’aquesta peça disparo pistes amb sons que formen actualment part d’aquesta festa, enregistrats per mi a l’edició de 2022. Això ens permet conèixer les diferents tradicions que han estat incorporades a la festa amb els anys i com ha canviat.
En aquest número, segons la meva opinió, no hi ha cap incursió clara de la sardana en la introducció, que no de la cobla. La realitzarien el tible i la tenora duplicant la melodia a una octava de distància, molt lliure, molt ornamentada i amb punts de repòs indicats amb calderons (Ex. 5)[ii].
Ejemplo 5. “Les Fêtes”, c. 1.Fuente: Séverac, Déodat de. Cerdaña: etudes pittoresques pour Piano. París: Rouart-Lerolle & cie, 1919, 20.
Abans de començar la meva interpretació s’escolta el discurs amb el que l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, va donar el tret de sortida a la Festa de l’Estany del 2022, per posar en situació el número. Després del calderó del primer compàs intervenen els grallers, que encapçalen l’actual desfilada juntament amb els gegants i els capgrossos (Ex. 5 i min. 0:54).
Com podem llegir a la premsa, la Festa de l’Estany en aquells anys consistia, entre altres, en l’exhibició de llanternes de colors i algunes d’elles eren d’estètica asiàtica (Mercadal Fernández i Quílez Castro 2016, 130 i 154). El primer tema per mi fa referència a aquesta experiència visual i no a la sardana com apunta Pierre Guillot (Ex. 6 i min. 1:39) (Guillot 2010, 177). La segona part d’aquest tema serien les trompetes i les tabales, de les quals també hi ha referència a la premsa (Ex. 6 i min. 1:44) (Mercadal Fernández i Quílez Castro 2016, 127). Abans d’aquest exòtic tema, entra una pista amb música Sud-americana com a símbol de la multiculturalitat que forma part actualment de la festa. Més tard interrompo el discurs per escoltar el ball de bastons, que condueix a un fragment rítmic i percussiu, com d’una banda de la desfilada (min. 1:50). Els estrèpits, les bengales i la percussió dels diables s’entremesclen posteriorment (min. 2:20). Durant la resta de la peça també ho fan una banda (min. 4:04) i els focs d’artifici que conclouen la festa (min. 3:18).
Ejemplo 6. “Les Fêtes”, cc. 4-11.Fuente: Séverac, Déodat de. Cerdaña: etudes pittoresques pour Piano. París: Rouart-Lerolle & cie, 1919, 20.
Hi ha diferents cites de música militar en aquest número, no només on està explícitament escrit per Séverac. En un dels fragments descriu la reminiscència dels carabineros (Ex. 7 i min. 3:49). A més, no és l’única obra on Séverac utilitza aquest recurs, també s’escolten a Le Soldat de Plomb (1905) per a piano a quatre mans i a Sous les lauriers roses per a piano sol. Durant aquest fragment activo dues pistes diferents. Una és la sirena del cotxe de policia que encapçala la desfilada de la festa (min. 3:40). La segona, en què el tema inicial es dilueix per donar pas a un altre petit fragment que també té matisos militars, escoltem la percussió de la batucada, que forma part de la desfilada actual (min. 4:02).
Ejemplo 7. “Les Fêtes”, cc. 103-108.Fuente: Séverac, Déodat de. Cerdaña: etudes pittoresques pour Piano. París: Rouart-Lerolle & cie, 1919, 24-25.
En la meva opinió és el número més hispanitzant, tints que va agafant fins arribar clarament a un fandango amb el retrobament amb Albéniz explícit (Ex. 8 i min. 5:10). Abans d'aquest tema i aprofitant el calderó anterior, escoltem una banda boliviana que participa a la desfilada, símbol novament de la globalització i la multiculturalitat de la població (Ex. 8 i min. 4:54).
Ejemplo 8. “Les Fêtes”, cc. 143-147.Fuente: Séverac, Déodat de. Cerdaña: etudes pittoresques pour Piano. París: Rouart-Lerolle & cie, 1919, 26.
[i] Per a més informació sobre la Festa de l’Estany veure: Mercadal Fernández, Oriol i Quílez Castro, Enric. 2016. La Festa de l’Estany (1886-2016). Cent trenta anys d’història, tradició i llegenda. Puigcerdà: Ajuntament de Puigcerdà.
[ii] Pierre Guillot i Jaume Fàbregas, en canvi, sí que han vist la imitació del flabiol en aquest fragment. Guillot diu que “Doblant-se a dues octaves, el flabiol, la petita estrident flauta catalana, i la prima (o tiple) preludien a la sardana” (“Es doublant à deux octaves, le flabiol, la stridente petite flûte catalane, et la prima (ou tiple) préludent à la sardane”), Guillot 2010, 177. Fàbregas també apunta que “Al segon moviment, ‘Les Fêtes’, compassos 1-4, 212-213 i 268 tenen un caràcter improvisatori, recreant la sonoritat del flabiol, com a la introducció de ‘En tartane’ ”, (“In the second movement, “Les Fêtes,” measures 1-4, 212-213 and 268 have an improvisatory character, recreating the sonority of the flaviol, like the introduction of “En tartane”), Fàbregas i Marcet 2002, 41.